George Berkeley (1685–1753) va ser un brillant filòsof angloirlandès de la primera edat moderna. Un dels seus principals èxits va ser el desenvolupament de l’idealisme, la idea que nega l’existència de la substància material. Berkeley defensa que la realitat està formada exclusivament per ments i per les seves idees, com quan taules i cadires són només idees en la ment de qui les percep.
Berkeley també és conegut per la seva crítica a l’abstracció, que ell considera il·lusionària i inabastable. En aquest context, Berkeley critica Locke, que suggereix que la ment extreu allò que és comú i semblant en tots els objectes particulars i crea una nova idea, abstracta. Berkeley mostra que és impossible, per exemple, formar la idea abstracta de moviment separada del cos que es mou, perquè el moviment no ha de ser ni caminar, ni volar, ni arrossegar-se. De la mateixa manera, no podem formar-nos la idea abstracta de cos, perquè ha de ser o bé la d’un home blanc, negre, bru, geperut, alt o baix. En lloc de les idees abstractes, Berkeley proposa que podem formar-nos una idea general que representi o substitueixi totes les altres idees particulars del mateix tipus. Per exemple, quan diem “moviment”, pensem en qualsevol cos en moviment, ja sigui volant, arrossegant-se o caminant, i així aquest significat s’aplica correctament a aquesta paraula general.
